LA TERRA ALTA, UNA GEOLOGIA A L’ALÇADA

David Rabadà i Vives

IMPORTANT!!!
PERNOCTACIÓ, INSTRUCCIONS I ITINERARI
S’ha intentat reservar llocs durant el mes de gener, però ja estaven plens i no tenim hostals on encabir un grup sencer.
SOLUCIÓ:
Un cop matriculat truqueu a Aina al Càmping Terra Alta per tal de compartir bungalows de 2, 4 o 5 places. Llençols i tovalloles no estan inclosos, els podeu llogar allí o portar de casa:

• Càmping Terra Alta
• Crta. de Bot a Prat de Comte, km. 1

IMPORTANT!!!!
Cadascú es fa responsable de la seva reserva de sopar i pernoctació, com també del seu esmorzar en el bungalow, on hi teniu cafetera i estris
necessaris. Al Bar trobareu també pa i croissant (sota encàrrec) a primera hora del matí.
L’estància mínima al càmping es de 3 nits. Podeu fer la reserva per:

• Telèfon: 673 450 651
• Email: info@campingterraalta.com
• o a través de la seva web: www.campingterraalta.com

Ara per ara tenen disponibilitat, però són un càmping petit.

Preus:

• Bungalow 2 persones 90€/nit
• Bungalow 5 persones 125€/nit
• Mobilhome 4 persones 105€/nit

Sopars els farem al restaurant del càmping Terra Alta (a la carta entre 12 i 30 euros sopar en funció de què demanis). Qui vulgui venir a sopar que reservi
per al Grup de Geòlegs trucant a Miguel (652875832) o que m’ho comuniqui
(drabadavives@gmail.com). Per si voleu reservar fan esmorzars, dinars i
sopars.

En cas d’estar ple el càmping o desig d’una habitació individual teniu:
Hotel Piqué (977 42 00 68, Gandesa). Al febrer els quedaven per la maig 6 habitacions (63 euros la doble, 43 individual, esmorzar bàsic cafè, sucs i pasta inclòs. Sopar 18 euros) (info@hotelppique.com) (Inés Piqué).

• Can Josep (977 428 240, Bot). Tenen habitacions i spa, però tres estrelles (139 euros la doble).
• Hotel Miralles (977 435 555, Horta Sant Joan). Al febrer tot ple per al maig.

Sortirem des del Càmping Terra Alta cada matí a les 9.00
Aquí teniu horaris, itinerari i explicacions de cada parada:

DIA 1. PEL NORD DE LA TERRA ALTA
8.00 Llevar-se

8.30 Esmorzar

9.00 Sortir

9.30 Aturada en algun indret de la C 121/TV 7231 en sentit Faió i introducció a
la comarca. Lloc possible, mirador Fort de Biario poc abans de Massaluca.

10.00 Marxar

10.15 TV – 7231 Pobla de la Massaluca Km 26: En sentit nord per la TV – 7231, i passada la Pobla de la Massaluca cap a Faió arribarem a les
immediacions del Km 26 on les lutites i gresos de la Formació Flix passen a lutites, calcolutites i calcàries de la part inferior de la Formació Mequinensa, i en concret a les Capes de lutites, gresos i lignits de la Granja d´Escarp. Son lignits molt ferruginosos amb gran presència limonita procedent de l´alteració dels sulfurs primaris que tenen els lignits, en concret de la pirita, marcassita i melnikowita. Associat a l´aflorament es pot observar la presencia de guix originat a partir de la calcita a l’haver estat atacada per l´àcid sulfúric produït per l’alteració de la pirita. 

10.40 Marxar

10.50 Pont riu Matarranya. Formació Mequinensa (Oligocè, aprox. 27 m.a.): poc abans del pont sobre el riu Matarranya a la TV 7231, i prop l’aiguabarreig del Matarranya amb l’Ebre, mirant a ponent i aigües amunt del Matarranya, pot veure’s la sortida de l’antic túnel del ferrocarril. Aquest s’iniciava a l’estació amb el “emboquillado” del túnel, una singular construcció metàl·lica. A banda i banda del pont hi ha lloc per aparcar i observar el gran mur de les calcàries de la Formació Mequinensa ben estratificades i de fàcies molt homogènies i continues, senyal que la conca sedimentària i zona lacustre patia d’una elevada subsidència causant de tants metres de calcària i dels nivells de carbó d’altres indrets.

11.10 Marxar 

11.20 Pipes gegants: després del pont sobre l’Ebre per la carretera TV 7231, i en sentit Faió, ens afloren uns detrítics de vessant intensament erosionats. El predomini de lutites en els materials ha fet que les aigües d’escorrentia, i al no poder infiltrar-se intensament, hagin produït grans xaragalls sobre la superfície, i en algun cas excavat “túnels” en forma de sifó dins les mateixes lutites. Aquestes estructures en diem pipes.

11.45 Marxar

12.00 Llac fòssil: poc abans d’arribar a Faió, i en un tomb on podem aparcar, descobrim pujant a la dreta de la carretera TV 7231 uns nivells de calcàries grises que lateralment s’aprimen i acaben en cunya. Dins de les mateixes descobrim nivells carbonosos més algun gasteròpode del tipus Planorbis. Tot plegat ens indiquen petits llacs dins la plana d’inundació de l’Oligocè quan la Formació Mequinensa s’estava dipositant. Els nivells carbonosos correspondrien a acumulacions de plantes dels voltants dels petits llacs i les calcàries el producte biogènic de caròfits i altres organismes productors de carbonats. I si mirem a l’altra banda de la carretera i a l’altra vorera del Matarranya, descobrirem unes valls suaus cobertes de bosc, però que no ens tapen lo evident, una zona carstificada per la presència de les calcàries de la Formació Mequinensa.

12.30 Marxar

12.45 Mirador de l’Ebre – Ermita del Pilar: un magnífic mirador des de l’ermita del Pilar situat sobre lutites, calcàries i gresos de l’Oligocè corresponents als trams més alts de la Formació Mequinensa. Des d'aquí s’observa el riu Ebre i l’Embassament de Riba-Roja. En el mateix hi sobresurt encara la torre de l'església del poble vell de Faió negat per les aigües de l’embassament l’any 1967. Des de l’ermita del Pilar també veurem l’aiguabarreig de la confluència del riu Matarranya amb l’Ebre. El primer riu procedeix de la dreta, des de Nonasp, on se li ha ajuntat el riu Algars en l’aiguabarreig dels dos rius. Però un detall del paisatge és la geomorfologia produïda per l'erosió sobre els materials del Cenozoic dins de la Depressió Geològica de l'Ebre on al nord-est podem entreveure's les instal·lacions de la Mina Riberenca, antany dedicada a l’explotació dels lignits del Cenozoic. Es tractava d'una important explotació de fa uns 150 anys avui tancada.

13.15 Marxar

13.30 Dinar (pícnic) a Faió. Bars i plaça del poble. Poble funcional.

15.00 Sortir

15.30 Km 16 i 17 TV 7411 estructures d’escapament de fluids i guixos Formació Mequinensa, Oligocè: Es tracta de gresos, lutites, calcàries sorrenques i guixos que al compactar-se pel pes dels materials, van provocar l’ascens dels fluids atrapats en els sediments i el trencament dels seus plans d’estratificació. Les estructures són d’escala mètrica, pel que són ben visibles a peu de carretera.

16.00 Marxar

16.30 Mirador Punta del Duc i trinxeres de la Guerra Civil. Sols cal retrocedir uns 3 km i agafar desviament a la dreta.

17.00 Marxar

17.30 Gandesa: La població de Gandesa disposa de bars, restaurants i hostals, així com també d’un conjunt històric i arquitectònic on algunes façanes
modernistes fan de cirereta final. Un lloc de visita aconsellable és el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre on hi ha una àmplia exposició de material
bèl·lic original, recreacions d’espais, sala polivalent i visites guiades molt completes. Aquest centre de 300 m 2 també gestiona els espais històrics de les Trinxeres del Mas d’en Grau, el Puig de l’Àliga i la Mola d’Irto. Recomanat visitar doncs el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre. Si estigués tancat, tomb pel poble i conjunt arquitectònic amb algunes façanes modernistes.

18.45 Marxar

19.00 Lloc de pernoctació

20.30 Sopar

DIA 2. PEL FAR WEST DE LA TERRA ALTA
Coll Moro – Lledó Algars meandre- paleocanals ruïniformes – Bot

8.00 Llevar-se

8.30 Esmorzar

9.00 Sortir

9.15 Poblat iber Coll del Moro amb la seva torre i gran part de la muralla.

9.30 Marxar

9.45 Necròpolis Coll del Moro que va estar funcionant del IX al IV abans de la nostra era, és a dir, que va des dels camps d’urnes del Bronze fins a túmuls més simples dels ibers. A l’altra banda de la carretera hi afloren uns grans paleocanals de gresos.

10.30 Marxar

11.00 Caseres a Arenys de Lledó, límit comarca, lutites i gresos ocres de l´Oligocè Complex Al·luvial de Gandesa – Horta de Sant Joan. Al llarg del límit comarca hi ha els meandres del riu Algars i les antigues explotacions d´àrids a la llera fluvial. Anirem fent la pista sentit Arenys per observar meandres i àrids.

11.30 Arenys de Lladó de passada

11.45 Per la carretera TV 3341 d´Arenys de Lledó a Horta de Sant Joan entre les comarques del Matarranya i de la Terra Alta, i a uns 3 km de la primera localitat, trobarem uns paleocanals de conglomerats fracturats de la Formació Flix, fet el qual ha donat lloc a un interessant relleu ruïniforme amb molts blocs caiguts al riu Algars.

12.15 Marxar

12.30 Lledó d’Algars i desviar-se per TEV 3303, creuar el riu i meandre clar. Poc després de Lledó d´Algars per la TEV 3303, i a tocar del riu Algars, podem veure al sud un clar meandre encaixat en els gresos i lutites ocres de la Formació Flix. Aquest meandre forma part del nostre Patrimoni Geològic a la comarca del Matarranya, sent a més un indret important per a la biodiversitat aragonesa.

12.45 Marxar

13.00 Dinar pícnic a Arnes: Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l’ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584 per Joan Vilabona de  Queretes , on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la planta noble. En els darrers anys s'han recuperat les restes de l'absis de l'antiga església gòtica, que es poden observar al costat de l’actual, construïda al segle XVIII. L’any 1992 va ser declarat com a Conjunt Històric per la Generalitat de Catalunya.

15.00 Marxar i camins i pistes a Toll o Gorg Blau.

15.30 Gorg o Toll Blau: En el riu dels Estrets, i dins el terme municipal d´Arnes, comarca de la Terra Alta, s’hi troba el Toll Blau. Poc abans d´arribar a Arnés per la C 111, trobarem un trencall a la dreta que va cap al paratge dels Estrets. Quan arribem a l´aparcament, ens caldrà seguir a peu 1 Km on trobarem els gresos i lutites ocres de la Formació Flix i els gresos i conglomerats de la Formació Montsant que predominen en el Riu dels Estrets i en el gorg anomenat Toll Blau. Tot plegat són modelats fluvials i de dissolució càrstica entre un congost i unes cavitacions.

16.00 Marxar

16.30 Horta Sant Joan: Explicació de la tectònica i de la discordança angular entre mesozoic i cenozoic, com també progressiva mirant a Santa Bàrbara. Tomb lliure pel conjunt arquitectònic.

17.45 Marxar

18.00 Les Olles del Mas de Baubo: Des de la Font de l’Hort del Frare es pot arribar, i seguint el mateix camí uns 4.5 km, al paratge de les Olles de Baubo que fa de divisòria entre els termes d´Horta de Sant Joan i de Bot. Geològicament és un avant país plegat amb materials de l’eocè, però a nivell
de paisatge és conjunt de ràpids, cascades i gorgs del Barranc de l´Hort del Frare afluent del riu Canaletes que baixa des d´Horta de Sant Joan esdevenint un lloc d´interès geològic del nostre patrimoni o antic LIG.

18.30 Marxar

19.00 Lloc de pernoctació

20.30 Sopar

DIA 3. Corbera – Irto – Fontcalda
8.00 Llevar-se 

8.30 Esmorzar 

9.00 Sortir

9.30 Corbera: L’església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d’Ebre va quedar completament destruïda i els habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera o el Poble Vell.

10.30 Marxar

11.00 Per la C 43 en sentit Pinell de Brai i a 2 km del Collet de Gandesa poc després del punt quilomètric 10 passada l’àrea recreativa de La Fonteta,
aparcarem a l´esquerra. Des d’allí, i per millorar la panoràmica, es pot pujar a les ruïnes de l’ermita de Sant Marc. Si ara mirem a llevant veurem la Punta de l’Àliga amb un clar encavalcament de les calcàries micrítiques del Juràssic plegant-se i posant-se damunt de si mateixes cap al nord. Però si mirem a ponent observarem la Mola d’Irto i la seva tectònica singular. Es tracta d’un anticlinal poc visible al nord-oest que encavalca un sinclinal ben visible al sud-est darrere del bosquet un sinclinal. De base a sostre es tracta de les dolomies estratificades del Triàsic, de les bretxes calcàries del Juràssic inferior, més unes calcàries micrítiques també del Juràssic amb un petit barret de calcàries lacustres amb caròfits de l’Eocè.

11.45 Marxar i tornar a l’àrea recreativa La Fonteta, desviament a La Fontcalda. Dos o tres parades segons aparcament. Coll del Forner on aflora
l´encavalcament entre els materials triàsics i juràssics sobre altres juràssics, i alhora tots ells discordants amb els materials detrítics cenozoics de la
Depressió de l’Ebre. Arribar a Cap de la Costa mirador. Discordança progressiva als flancs de l’anticlinal esventrat de Fontcalda, anticlinal secundari
al fons de la vall esventrat també.

13.30 Fontcalda dinar i bany.

15.00 Caminar sentit llevant. Erosió diferencial estrats verticals. Gúbies, congost, front encavalcament, bany. Al final de l´estret, o de les Gúbies, es
troba el contacte discordant entre els nivells mesozoics i els terciaris detrítics de la Formació Montsant, que constitueixen la Serra del Puig Cavaller i
continuació de la Serra del Crestall. Cal afegir que aquí la complexitat tectònica ve donada per un encavalcament del Triàsic i Juràssic sobre altres materials del Cretaci, Juràssic i Triàsic, més la discordança al nord-oest entre els cenozoics de l´Oligocè i els mesozoics.

16.30 Marxar

17.00 Discordança estació Pinell de Brai: Pels voltants de l´antiga estació de la Renfe de Pinell de Brai, i en concret en el Km 13´3 de la N-230b, hi ha un a clara discordança entre els gresos i conglomerats eocènics i uns altres de l’Oligocè els quals cobreixen als anteriors sobre una base erosiva. Els del Eocè estan formats per nòduls de ferro, calcàries nodulosos, gresos, guixos i lutites laterítiques típics d’un clima continental tropical, mentre que els del Oligocè són conglomerats de la denudació de les serres litorals amb fragments sobretot de calcàries del mesozoic. Més coveta erosiva en la discordança per contrast de nivells amb diferent permeabilitat.

17.30 Marxar

17.45 Pinell de Brai i temps lliure per a visitar: el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai de l’insigne modernista Cèsar Martinell i Brunet i amb fris de Xavier Nogués; -;Les Veus del Front", una exposició permanent sobre aspectes de la Guerra Civil al Centre Polivalent; Escalinata i façana de l’església parroquial de Sant Llorenç; la Casa pairal a la plaça de l’Església amb un porxo al carrer de la Font; el mirador al barranc del Pinell des de les “cases penjades” i el penya-segat en el qual es fonamenten les “cases penjades”.

18.30 Marxar

19.00 Lloc de pernoctació

20.30 Sopar

DIA 4. Prat Comte – C112 – Salt Ferrasó – Membrado – Horta
8.00 Llevar-se

8.30 Esmorzar

9.00 Sortir

9.30 Cantera barranc Xalamera: Anant en sentit sud per la carretera T – 361, i passat Prat del Comte, podem seguir uns 500 metres per un camí que travessa la carretera T – 333 / C – 112 i que ens portarà a l´antiga explotació de detrítics del Barranc de la Xalamera. Són detrítics que pertanyen al trànsit entre el Cretàcic Superior i l’Eocè dins la Serralada Prelitoral Catalana. Aquí aquests detrítics són molt sorrencs amb abundància d´hematites, quars mida sorra i caolinita, aquest últim motiu de l’explotació com a materials refractaris.

10.00 Marxar

10.45 Viarnets: Des de la cruïlla de la T-334 amb la T-330, i en sentit oest uns 100 metres, trobarem una pista en sentit sud a la nostra esquerra que se´n va cap a les immediacions de les Roques de Benet. En un parell de quilòmetres trobarem un mirador, el dels Viarnets. Discordança angular entre els materials cenozoics sobre els materials mesozoics.

11.15 Marxar

11.30 Seguint la carretera local del mirador dels Viarnets en sentit sud cap a la Franqueta, i a poc més d’un Km del mirador anterior, es pot veure a llevant l´espectacular Salt del Ferrassó com també les Roques de Benet. Passar, veure i seguir.

12.00 Coll de Membrado: Anant cap a la Franqueta, i passat el Salt de Ferrasó, trobarem poc després un trencall a l´esquerra cap a les Roques de Benet. Camí que puja al Coll de Membrado per la Pista de les Eres. Durant l’ascens podem veure la discordança angular entre els conglomerats posttectònics de la Formació Montsant i les calcàries del Juràssic que afloren dalt del coll del Membrado.

13.00 Marxar

13.30 Horta Sant Joan dinar i marxar